dissabte, 14 de maig del 2011

"De profundis, vals lent" José Cardoso Pires (edicions del salobre)


"Sense memòria s'esvaeix el present que simultàniament ja és passat mort."

"El constant i desinteressat desinterès de l'home deshabitat de persones i de llocs, de temps i de sentiments."

"els noms ens penetren fins al moll de l'os."

"Existència palpable, el món deixava de ser anònim."

"Hi vaig verificar un altra vegada que així coma la literatura no és una acadèmia de frases tampoc la ciència no és un sagrari de tecnologies."

"El esnobismo de las golondrinas" Mauricio Wiesenthal (edhasa)


"nunca hay que apresurarse en el camino de Ítaca, porque lo que vale únicamente es llegar ya viejo a nuestro destino."

"el mejor recuerdo es el de aquello que no se tuvo nunca, y los ojos más bellos fueron los ojos que en una madrugada lívida vimos desde nuestro vagón de ferrocarril, en la ventanilla de otro tren que se cruzaba irremisiblemente con el nuestro."

"Yo opino, por el contrario, que quien no conozca el amor de un segundo, apasionado, entregado, mágico y arrebatador como una fuerza suprema, no conoce el amor eterno."

"su educación le había dejado en el alma ese perfume de buen gusto que no se adquiere con el dinero."
"la añoranza de las labores artesanas, el gusto por la obra bien hecha, esa mezcla de cultura mediterránea y fe medieval que fue el origen de Europa."

"Elegia" Philip Roth (la magrana)


"La realitat no es pot canviar, va dir-li. Només agafar-la tal com ve. Sigues ferm i agafa-ho tal com ve."
"Però no es pot crear una nova realitat, li deia ell suaument, acariciant-li l'esquena, passant-li la mà pels cabells i bressolant-la entre els seus braços. S'ha d'acceptar tal com ve. Cal mantenir-se ferm i prendre les coses tal com vénen. No hi ha cap altre camí."
"quan la grip va matar deu milions de persones l'any 1918."
"La dependència, la impotència, l'aïllament, la por, tot plegat és horrible i vergonyós. El dolor fa que tinguis por de tu mateix. La completa alteritat d'això és terrible."
"del misteri de la desigualtat i de la desgràcia."

diumenge, 8 de maig del 2011

"Criatures obstinades" Aimee Bender (club editor)

"Tothom diu el mateix. Ho diuen per nosaltres, els que no hem de morir, perquè ho recordem a les nostres vides quotidianes."
"L'homenet va ajuntar les mans sota la galta com fent coixí. El dolor ja no era un misteri per ell; quan un home s'ha familiaritzat amb el dolor, assoleix una nova mena de llibertat."
"Sóc rica, però em ve al cap la idea de robar alguna cosa: són tots tan confiats, aquesta gent, que tinc ganes de fer-los perdre la confiança."
"El Motherfucker va parlar una estona amb ella però no es podia concentrar i li va dir que havia d'anar a fer un treball de doctorat sobre la relació entre la tristesa, el mim i el ping-pong."
"La combinació de pèrdua i abundància. L'abundància sense culpa. La pèrdua sense remei. El cansament que no és fatiga. L'esperança que no es construeix en la ceguesa."
"Els meus gens, el meu amor, són gomes elàstiques i cordes; fabrica't una estructura dins la qual puguis viure."

divendres, 6 de maig del 2011

"La isla" Giani Stuparich (minúscula)


"Ya no era más que un hombre cansado, con profundas arrugas en el rostro, la boca amarga y entreabiertas, como si sufriera al respirar."
"La impresión había sido tan profunda y penosa, que había temido ser incapaz ya de librarse de ella. Luego, la vida había vuelto lentamente, también para él, al acostumbrado engaño."
"su seguridad en la medida, su sentido generoso del límite que contiene placer y salud."
"¡La vida, papá, qué sabor tan pasajero, y sin embargo tan saturado de esencia! Es como este viento que trae el aroma del mar: basta respirarlo."
"El hijo vio empequeñecerse la isla, desvanecerse en el horizonte bajo el inmenso resplandor del mar. Fue aquel el primer momento en el que tuvo la conciencia precisa y simple de lo que perdía al perder a su padre."