El tronc i les cendres

"Después del fin del arte" Arthur C. Danto (paidós)

2012-01-13T18:52:00.001+01:00

"Hegel que inspiró mi propia visión sobre el fin del arte: El arte nos invita a la contemplación reflexiva, pero no con el fin de producir nuevamente arte, sino para conocer científicamente lo que es el arte."

"Declarar que el arte ha llegado a un fin significa que este tipo de crítica ya no es lícita. Ningún arte está ya enfrentado históricamente contra ningún otro tipo de arte. Ningún arte es más verdadero que otro, ni más falso históricamente que otro."

"Son los accidentes los que hacen que una biografía merezca ser escrita y leída, la intersección de historias causales que producen eventos no estrictamente predecibles desde cada cadena."

"De manera semejante a como inteligentemente Confucio observó, sólo queriendo ser moral ya dio el primer paso."

"No hay otro límite a la idea de libertad que la idea de que no somos libres para ser prisioneros."

"Uno no puede usar el idioma de la pureza, la purgación y la contaminación y al mismo tiempo adoptar fácilmente posturas de aceptación y tolerancia."

"Una obra de arte, parafraseando la famosa sentencia, no debe significar sino ser."

"La filosofía analítica se puso a sí misma contra la totalidad de la filosofía desde Platón hasta Heidegger. El pop se opuso al arte como totalidad en favor de la vida real."

"Abandonado a vivir en el mundo, el pop tomó conciencia de que la vida es tan buena como cualquiera pueda desear."

"Les benignes" Jonathan Littell (quaderns crema)

2011-12-17T19:06:00.001+01:00

"no he deixat mai de ser dels que pensen que les úniques coses indispensables per a la vida humana són l'aire, el menjar, la beguda i l'excreció, així com la recerca de la veritat. La resta és facultativa."

"i l'agonia de l'animal devorat és més gran que el plaer del devorador. Sí. ja ho sé, han estat dues citacions, però la idea és la mateixa: realment, vivim en el pitjor dels móns possibles."

"un no-se-què que ja no té nom en cap llengua".

"Les meves paraules es confonien amb els meus records, els meus records amb els meus somnis i els meus somnis amb el meu pensaments."

"I aquell home no era l'únic, tothom era com ell, jo també era com ell, i també vosaltres, si haguéssiu estat en el seu lloc, hauríeu estat com ell."

"però potser també la seva veritat oculta, indicant dissimuladament i obstinada que tot amor veritable mira inevitablement cap a la mort, i no té compte, en el seu desig, la misèria dels cossos."

"Intervenciones" Michel Houellebecq (anagrama)

2011-08-21T09:18:00.000+02:00

"La carne del mundo es sustituida por su imagen numerizada; el ser de las cosas es suplantado por el gráfico de sus variaciones."

"y mayo del 68 sólo sirvió para romper las pocas reglas morales que hasta entonces entorpecían la voracidad de su funcionamiento."

"Las consecuencias lógicas del individualismo son el crimen y la desdicha. Llama la atención el entusiasmo que nos anima a perdernos; es de lo más curioso."

"El objeto de la fiesta es hacernos olvidar que somos seres solitarios, miserables y condenados a morir; en otras palabras, evitar que nos convirtamos en animales."

"Después de todo, la vida sigue teniendo verdaderos elementos de melodrama. Sobre todo, la vida de los demás."

"Al fin ha entendido lo que ya sabía todo el mundo a su alrededor: cuando uno ya no es deseable, no tiene derecho a desear."

"Se ha perdido el gusto por las cosas normalmente agradables."

"De la misma manera, un volumen es más que su proyección sobre una superficie plana; un cuerpo vivo es más que su sombra."

"Miserias y esplendores del trabajo" Alain de Botton (lumen)

2011-08-19T13:20:00.000+02:00

"nombres como Yokohama, Alejandría y Túnez, lugares que en realidad no pueden estar exentos del aburrimiento y el peso de las obligaciones, pero que son lo suficientemente lejanos para alimentar por un momento difusas ensoñaciones de felicidad."

"Aunque la lista de objetos que se pueden adquirir haya aumentado exponencialmente desde entonces, nuestra comprensión de su naturaleza se ha reducido hasta la casi total oscuridad."

"Las mentes más brillantes dedican su vida laboral a simplificar o acelerar acciones de una banalidad exasperante."

"Ahora estamos casi exclusivamente asombrados de nosotros mismos."

"Es una perversión de nuestra época hacer pasar una excepción como si fuera la regla."

"Son la prueba de hasta qué punto preferimos, en último término, la emoción y el desastre por encima del aburrimiento y la seguridad."

"Dejemos que la muerte nos pille mientras hacemos algo para la vida."

"Signatura 400" Sophie Divry (blackie books)

2011-08-18T09:13:00.000+02:00

"Ser bibliotecario no es nada gratificante, se lo digo yo: se acerca a la condición de obrero. Yo soy una taylorizada de la cultura."

"Saber orientarse en un biblioteca es dominar la cultura en su conjunto y, por tanto, el mundo. Y no estoy exagerando."

"No hay distracciones en la vida: o te achicas o te creces, punto. Y, a partir de cierto momento en la vida, debes elegir a qué dedicas tu tiempo."

"De todo modos, los libros son como carrozas: sirven sobre todo para presumir."

"No soporto la ligereza, el conocimiento superficial."

"A esto nos lleva la democracia cultural. Ya no es una biblioteca donde reina el sordo silencio de las estanterías inteligentes, es un área de recreo donde uno viene a distraerse."

"La cultura no es un placer. La cultura es un esfuerzo permanente del ser para escapar de su vil condición de primate subcivilizado."

"Ruido, siempre ruido, nunca el silencia de un libro, nunca."

"Todo ser humano mínimamente culto debe medir alguna vez el alcance de su profunda impotencia."

Brandon Flowers | Crossfire

2011-08-16T20:02:00.001+02:00

"Constatación brutal del presente" Javier Avilés (libros del silencio)

2011-08-16T19:50:00.000+02:00

"A veces miro las cosas sin verlas, más preocupado por cómo las veo o por la calidad de mi visión que por lo que contemplo. Así es el mundo, ¿no? No es como es, es como cada uno de nosotros lo ve."

"Pero si no hay nada más que carne, mortal y corruptible, mi prisión es mi vida. Y mi vida es una colección de carencias, la historia de mis cicatrices sin memoria."

"Porque empezó así: primero nada y luego el ansia junto a la conciencia."

"El tenue sabor del olvido no sacia mi sed, el hambre. El recuerdo borroso de una situación imposible acrecienta en ansia."

"Si alguna vez tuve un propósito lo he olvidado."

"Pero no es hora de morir, es hora de rabia presagio de ansia y no hay manera de escapar. Seamos otros."

"Si eso ocurriera sería mi particular venganza. Y mi triunfo. Pero siempre perdemos. Perdemos todos. Joder. Lanzad la bomba. Exterminadlos a todos."

"Los números primos son gratos a los dioses."

Sr. Chinarro | Los ángeles

2011-08-04T18:20:00.002+02:00

Sr. Chinarro | Babieca

2011-08-04T18:12:00.002+02:00

Inspira | Humilment brillant

2011-07-23T13:39:00.002+02:00

Inspira | Focs i brases

2011-07-23T13:26:00.002+02:00

"El mar" John Banville (bromera)

2011-07-23T13:13:00.000+02:00

"Parat, i decebut, i fins i tot diria aclaparat, per motius que em són obscurs, car per què hauria jo desitjat canvi, jo que he tornat per viure entre la tuna del passat?"

"El passat batega dintre meu com un segon cor."

"Els veritable treballadors moren tots en un rampell de frustració. Tantes coses per a fer, i tantes coses que queden sense fer"

"L'amor, tal com l'anomenem, té una tendència voluble a transferir-se, amb un canvi sense cor, lateral, d'un objecte brillant a un de més brillant, en la circumstància més inadequada."

"no hi ha res com el desastre per a revelar la mesquinesa i la fraudulència del món d'un, del món anterior."

"Sí, sí, exterminar totes les bèsties, podar l'arbre de la vida fins que només en quedi una soca, i aleshores aplicar-hi també la destral amorosament. Acabar-ho tot."

"M'imagino, més aviat, que jo esperava massa, en el sentit de conèixer. Si sé tan poc de mi mateix, com se'm podria acudir de conèixer algú altre?"

"Los soprano forever" vv.aa. (errata naturae)

2011-07-17T12:03:00.000+02:00

"la paranoia total es el conocimiento total: todo (por supuesto, en primer lugar, lo peor) puede ocurrir."

"Vivimos una época en la que hasta lo más ridículo tiene derecho a ingresar en el sacrosanto ámbito del Museo."

"Todo cae en una especie de pozo sin fondo: desde los viejos ideales políticos a Lehman Brothers. Estamos, no hace falta insistir en ello, en una bancarrota total."

"La obscenidad, o sea, la visibilidad total de las cosas, es hasta tal punto insoportable que hay que aplicarle la estrategia de la ironía para sobrevivir."

"Nuestras sociedades, a fuerza de sentido, de información y de transparencia, han franqueado el punto límite del éxtasis permanente: el de lo social (la masa), el del cuerpo (la obesidad), el del sexo (la obscenidad), el de la violencia (el terror), el de la información (la simulación)."

"Por culpa de los mass media sufrimos la maldición de la cercanía. En la era del primer plano, la verdad queda reducida a sudor, emocionalidad, desquiciamiento."

"Violència" Slavoj Zizek (empúries)

2011-07-01T20:27:00.002+02:00

"L'única manera de fer alguna cosa, en aquest sentit, sembla no fer res o esperar que el nostre no fer res provoqui que els altres actuïn. Com diu l'autor en les últimes pàgines del llibre, hi ha vegades que el no actuar esdevé la forma més alta de violència."

"En l'ètica comunista liberal, la cerca despietada de beneficis es contraresta amb la beneficència. Aquesta és la màscara humanitària que amaga la cara de l'explotació econòmica."

"Mentre lluitem contra la violència subjectiva, els comunistes liberals són els mateixos agents de la violència estructural que crea les condicions per a les explosions de violència subjectiva."

"El desig exigeix més, molt més que la necessitat. El desig no té sentit del límit."

"La naturalesa humana és naturalment perversa, i estem sota l'amenaça permanent de sumir-nos en el caos social."

"Canviar la societat per tal que la gent deixi d'intentar escapar desesperadament del seu propi món."

"La idea és que, a vegades, admetre directament un crim pot ser la manera més eficient d'eludir-ne la responsabilitat."

TETRAPHARMAKON

2011-06-29T21:56:00.000+02:00

Nada hay que temer de los dioses;

Nada hay que temer de la muerte;

Se puede soportar el dolor;

Se puede alcanzar la felicidad.

"A butxacades" Joan Todó (labreu edicions)

2011-06-24T12:55:00.001+02:00

"i vaig ser fotografiat per la meua acompanyant en aquell viatge, una californiana sentimental i comestible, en un retrat on tinc, com sempre però més, una cara absurda."

"Va, que Todó parla poc... i a butxacades! Però quan parla... quan n'entens alguna cosa, vull dir..."

"Per baix les veus, es deixa sentir, finalment, el silenci que tota l'estona hi era. Comença la classe."

"I a la meua edat, ara ¿justament ara m'he de veure passejant per les fàbriques, demanant de parlar amb l'amo, explicant-li que necessito feina?"

"¿Què tenim nosaltres? Uns fill que no arribaran a cap banda, uns indolents que ho han tingut tot i no saben desitjar res."

"No existeixo. I la inexistència se li va fer tan dolça que va decidir que encara tenia set mesos de marge per negar-la."

GARNATXA: Imprescindible: Primavera, estiu, etcètera de Mart...

2011-06-16T20:09:00.000+02:00

GARNATXA: Imprescindible: Primavera, estiu, etcètera de Mart...: "Imatge de la coberta del llibre de Opalworks Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals Editorial La Magrana 2011 368 pàg. La Pedrona, l..."

GARNATXA: Recomanació: El refugi de la memòria de Tony Judt

2011-06-16T20:08:00.000+02:00

GARNATXA: Recomanació: El refugi de la memòria de Tony Judt: "El refugi de la memòria / El refugio de la memoria de Tony Judt Traducció: Miquel Izquierdo / Juan Ramón Azaola Editorial La Magrana / Ta..."

"La inteligencia fracasada" José Antonio Marina (anagrama)

2011-06-14T20:17:00.000+02:00

"Si la inteligencia es nuestra salvación, la estupidez es nuestra amenaza. Por ello merece ser investigada."

"La civilización occidental ha glorificado tanto las metas personales que ha llevado a la quiebra a todas las metas compartidas."

"Todos estos sucesos son terribles fracasos de la inteligencia, encerrada en un fanatismo que, incapaz de aprender de la experiencia, repite una y otra vez las mismas brutalidades."

"Las sociedades pueden encallarse cuando se encierran en un hedonismo complaciente, y carecen de tres sentimientos básicos: compasión, respeto y admiración."

"Son inteligentes las sociedades justas. Y estúpidas las injustas. Puesto que la inteligencia tiene como meta la felicidad -privada o pública-, todo fracaso de la inteligencia entraña desdicha. La desdicha privada es el dolor. La desdicha pública es el mal, es decir, la injusticia."

"necesitamos una inversión de la historia, abolir esa glorificación del fracaso, edificar una sensibilidad que reniegue de la estupidez ensalzada y de la torpe connivencia estética con la brutalidad."

tens un racó dalt del món: A butxacades, de Joan Todó

2011-06-13T18:56:00.000+02:00

tens un racó dalt del món: A butxacades, de Joan Todó: "A butxacades, de Joan Todó. Contes amb tons i registres molt diferents on l’autor possiblement experimenta. Contes realistes i dramàtics con..."

"El refugi de la memòria" Tony Judt (la magrana)

2011-06-13T10:38:00.000+02:00

"La resposta, és clar, és un jo millor, i es fa sorprenent adonar-se de com sovinteja l'aspiració de ser una versió millor d'aquell qui som ara; tot sabent, alhora, com ha estat de difícil arribar fins aquí."

"És perquè va ser el millor professor que he tingut mai; i sortir ben ensenyat és l'única cosa de l'escola que paga la pena recordar."

"L'absoluta incomprensió i el desdeny palès de la comunitat del quibuts envers el meu propòsit no va fer més que confirmar la meva alineació creixent de la teoria i la pràctica de la democràcia comunitària."

"Si les paraules s'enrunen, què pot substituir-les? Són tot el que tenim."

"I al llarg dels anys, aquestes aferrissades lleialtats incondicionals -envers un país, un déu, una idea o home- han acabat aterrint-me."

"En aquesta nova centúria espaterrant enyorarem els tolerants, els fronterers: la gent de marge. La meva gent."

"Los lemmigs y otros" Fabián Casas (alpha decay)

2011-06-06T21:07:00.000+02:00

"La dictadura fue la música disco. Estuve en el lugar equivocado en el momento equivocado."

"Canale también hablaba de animales, nos contaba las historias de los lemmings, unos animalitos parecidos a las nutrias o, como él les decía, perritos de las praderas, que vivían en madrigueras en el Ártico y que, de golpe y sin motivos, se tiraban de cabeza por los acantilados, suicidándose..."

"Y aún llevo en mis oídos el grito de guerra de Camelo Scotch: ¡Téngale bronca al cuerpo!."

"¡Le había levantado la mano! Mamá era inflexible. Y para elegir a sus novios, una verdadera renacentista."

"No hay preguntas que hacer. Sólo se puede elegir oxidarse o resistir, poder ganar o empatar, prefiero sonreír, andar dentro de mí, fumar o dibujar. Para qué complicar, complicar."

"Basta que miremos demasiado fijo una cosa para que empiece a resultarnos interesante."

"A veces la gente cree que se entra en confianza hablando con alguien, pero en realidad es en el silencio cuando uno se conoce realmente con otro."

"Estaba probando conmigo una terapia de choque. Así que chocamos."

"El mar" Blai Bonet (club editor)

2011-05-29T21:06:00.000+02:00

"-No. Jo ara tinc vint-i-un anys, i als disset ja estava malalt. Venien noies a veure'm. A les tardes d'estiu. Em portaven novel.les. Jo els deixava els meus llibres. Mai no he tingut promesa. Sempre he anat al cine sol. Tota la vida em mancaren coses."

"Hi ha coses que se senten com els rellotges: l'amor, els cabells blancs, les separacions, l'oblit. Totes les coses que estan fetes de silenci i oblit, com la terra i la sang."

"Sento l'olor de la meva perdició, i la meva perdició em farà plorar com un noi, com ploren, de vegades, els enamorats nois de catorze anys que duen la seva pubertat com una corona d'espines, com porten alguns homes la seva intel.ligència."

"La vida és escandalosa com la sang. La gent diu: la sang és escandalosa. És perquè viuen vessant paraules tan llunyament de la vida, que s'escandalitzen de la sang com si la sang sortís d'un altre món."

"Jo hauria destruït la teva innocència i, des d'aquella hora, naixia un home nou dins teu, i tota la teva vida futura hauria tingut la culpa com a base."

"Era la guerra que venia després de la pau, aquesta guerra que penetra en la terra, crea coves obscures i excita la luxúria. Com el mar."

GARNATXA: Recomanació: El refugi de la memòria de Tony Judt

2011-05-25T20:09:00.000+02:00

"Males companyies" Marc Cerdó (club editor)

2011-05-25T18:53:00.000+02:00

"Sense rumiar-ho ni un instant més, vaig fer el bolic i me'n vaig anar de casa per provar de ser un altre. Estrenar la màquina d'afaitar i fugir de l'illa com un esperitat va ser tot u. El cap em bullia de projectes inexplorats."

"Vaig destapar una botella de Merlot moradenc. El vi era vellutat i saborós. Vaig paladejar-ne goludament un cul, vaig fer un glop llarg; acte seguit vaig trascolar-me una tassonada sencera com qui no vol la cosa."

"Ignoro si, aprofitant un descuit meu, l'espectre penetrà a la tomba d'on devia haver sortit per una escletxa poc abans, o si senzillament s'esfumà. Tot amb tot, fins al dia d'avui no hi he tornat a coincidir cap més cop."

"Les tasses del te, de porcellana xinesa, eren precioses. Devien valdre un ull de la cara. Em cridà l'atenció el ribet daurat que tenien. I vaig trobar-les molt chic."

"Sospiro. Un formigueig em recorre les cames. Descloc un somriure una mica forçat:"Natürlich"- penso amb resignació."

"Trilogia de Claus i Lucas" Agota Kristof (la magrana)

2011-05-22T19:16:00.000+02:00

"-Fills de gossa! Voleu dir que heu tingut compassió de mi? -No, Àvia, solament hem tingut vergonya de nosaltres mateixos."

"Fem una olor barreja de femer, de peix, d'herba, de bolet, de fum, de llet, de formatge, de fang, de blat, de terra, de suor, de pixum, de florit. Fem tanta pudor com l'Àvia."

"Les paraules que defineixen els sentiments són molt ambigües, més val evitar els seu ús: limitar-se a la descripció dels objectes, dels éssers humans i d'un mateix, és a dir a la descripció fidel dels fets."

"Per això heu inventat la guerra, els homes. És la vostra guerra. Vosaltres l'heu volguda, feu-la, doncs, herois de merda!"

"També sento el soroll llunyà dels automòbils. Em pregunto per què la gent circula tot i ser de nit. On van? Per què? Aviat, la mort ho esborrarà tot. Em fa por. Em fa por morir, però no aniré a l'hospital."

"-He passat la vida i no he trobat res. El meu germà diu: -No hi ha res a trobar. Què buscaves? -A tu. He tornat per tu."

"De profundis, vals lent" José Cardoso Pires (edicions del salobre)

2011-05-14T18:18:00.000+02:00

"Sense memòria s'esvaeix el present que simultàniament ja és passat mort."

"El constant i desinteressat desinterès de l'home deshabitat de persones i de llocs, de temps i de sentiments."

"els noms ens penetren fins al moll de l'os."

"Existència palpable, el món deixava de ser anònim."

"Hi vaig verificar un altra vegada que així coma la literatura no és una acadèmia de frases tampoc la ciència no és un sagrari de tecnologies."

"El esnobismo de las golondrinas" Mauricio Wiesenthal (edhasa)

2011-05-14T16:50:00.000+02:00

"nunca hay que apresurarse en el camino de Ítaca, porque lo que vale únicamente es llegar ya viejo a nuestro destino."

"el mejor recuerdo es el de aquello que no se tuvo nunca, y los ojos más bellos fueron los ojos que en una madrugada lívida vimos desde nuestro vagón de ferrocarril, en la ventanilla de otro tren que se cruzaba irremisiblemente con el nuestro."

"Yo opino, por el contrario, que quien no conozca el amor de un segundo, apasionado, entregado, mágico y arrebatador como una fuerza suprema, no conoce el amor eterno."

"su educación le había dejado en el alma ese perfume de buen gusto que no se adquiere con el dinero."

"la añoranza de las labores artesanas, el gusto por la obra bien hecha, esa mezcla de cultura mediterránea y fe medieval que fue el origen de Europa."

"Elegia" Philip Roth (la magrana)

2011-05-14T16:29:00.000+02:00

"La realitat no es pot canviar, va dir-li. Només agafar-la tal com ve. Sigues ferm i agafa-ho tal com ve."

"Però no es pot crear una nova realitat, li deia ell suaument, acariciant-li l'esquena, passant-li la mà pels cabells i bressolant-la entre els seus braços. S'ha d'acceptar tal com ve. Cal mantenir-se ferm i prendre les coses tal com vénen. No hi ha cap altre camí."

"quan la grip va matar deu milions de persones l'any 1918."

"La dependència, la impotència, l'aïllament, la por, tot plegat és horrible i vergonyós. El dolor fa que tinguis por de tu mateix. La completa alteritat d'això és terrible."

"del misteri de la desigualtat i de la desgràcia."

"Criatures obstinades" Aimee Bender (club editor)

2011-05-08T12:05:00.001+02:00

"Tothom diu el mateix. Ho diuen per nosaltres, els que no hem de morir, perquè ho recordem a les nostres vides quotidianes."
"L'homenet va ajuntar les mans sota la galta com fent coixí. El dolor ja no era un misteri per ell; quan un home s'ha familiaritzat amb el dolor, assoleix una nova mena de llibertat."

"Sóc rica, però em ve al cap la idea de robar alguna cosa: són tots tan confiats, aquesta gent, que tinc ganes de fer-los perdre la confiança."

"El Motherfucker va parlar una estona amb ella però no es podia concentrar i li va dir que havia d'anar a fer un treball de doctorat sobre la relació entre la tristesa, el mim i el ping-pong."

"La combinació de pèrdua i abundància. L'abundància sense culpa. La pèrdua sense remei. El cansament que no és fatiga. L'esperança que no es construeix en la ceguesa."

"Els meus gens, el meu amor, són gomes elàstiques i cordes; fabrica't una estructura dins la qual puguis viure."

"La isla" Giani Stuparich (minúscula)

2011-05-06T21:01:00.001+02:00

"Ya no era más que un hombre cansado, con profundas arrugas en el rostro, la boca amarga y entreabiertas, como si sufriera al respirar."

"La impresión había sido tan profunda y penosa, que había temido ser incapaz ya de librarse de ella. Luego, la vida había vuelto lentamente, también para él, al acostumbrado engaño."

"su seguridad en la medida, su sentido generoso del límite que contiene placer y salud."

"¡La vida, papá, qué sabor tan pasajero, y sin embargo tan saturado de esencia! Es como este viento que trae el aroma del mar: basta respirarlo."

"El hijo vio empequeñecerse la isla, desvanecerse en el horizonte bajo el inmenso resplandor del mar. Fue aquel el primer momento en el que tuvo la conciencia precisa y simple de lo que perdía al perder a su padre."

"Primavera, estiu, etcètera" Marta Rojals (la magrana)

2011-04-30T22:06:00.002+02:00

"És com una sensació d'irrealitat molt present. Ara hi ets, ara no hi ets. I a partir d'ara, ja no hi seràs més."

"Sí, rossa, pinxa, i tot el que tu vulguis, però nosaltres érem unes princeses del pa torrat que havíem vingut a la Terra per trobar un home que ens fes declaració de la renda mentre ens recitava Baudelaire."

"Avui, però, no sé si l'havia obert, aquesta finestra. Hi ha finestres que tancades estan més maques."

"Ei, que per ser emigrant no cal anar a viure a l'altra punta del planeta, es pot ser emigrant de moltes coses, de realitats, de sentiments, de la llengua, també. Perquè cadascú té la pàtria que té, i se'n pot sentir allunyat encara que et trobis a deu quilòmetres, i la pots enyorar encara que siguis a tres hores de tren."

"La vida no sempre surt com un vol. Doncs sí, i què? Per què m'hi he d'encaparrar, si estic viva, si tinc trenta-quatre anys i, si m'ho proposo, jo també puc ser blandiblub."

"Quan ets jove vols fer tantes coses, et penses que tindràs temps de tot, i al final el temps et passa pel davant, ziiiu, i tu et quedes amb cara d'imbècil..."

"Dues línies terriblement paral.leles" Francesc Grau i Viader

2011-04-22T13:27:00.000+02:00

"A tots els diaris íntims podríem llegir-hi la mateixa misèria; a tots deu reflectir-hi el mateix cansament. I, no obstant això, ara que endevino una forma de viure -qui sap si de morir- encara pitjor, m'agafaria a la monòtona realitat anterior amb la mateixa fermesa amb què un nàufrag s'aferra a un clau roent."

"¿Hi ha quelcom més distant, més difícil de fer coincidir, que dues línies paral.leles per més properes que discorrin?"

"¡La guerra és així! S'ha de remarcar ben bé, cal destacar com un cas excepcional i estrany, el fet que dos homes s'abracin."

"¿A què deu ser degut que només sentim anomenar la pàtria quan es tracta de fer sacrificis? Jo cada vegada que en sento parlar m'entren tots el mals. No tinc memòria que en nom de la pàtria ens hagin donat mai res. Això m'ha creat un complex que em fa posar els cabells de punta cada vegada que me la retreuen."

"Jo ho comparo amb una mena de societat anònima els dirigents de la qual no es recorden dels accionistes a l'hora de repartir beneficis. Només hi pensen quan la societat està a punt de fer fallida i cal que tothom hi poso el coll."

"Olive Kitteridge" Elizabeth Strout (edicions de 1984)

2011-04-20T20:28:00.000+02:00

"Aquest món: quina casa de bojos, quin absurd, fins a quin punt inescrutable. Fixa't com s'aferrava ella, fixa't el desig de viure que tenia."

"Aquesta nit l'Angie tremolava. Ara hi havia vespres en què el vodka no feia l'efecte que li havia fet durant tants anys, i que consistia a alegrar-la i a interposar entre ella i la realitat una distància la mar d'agradable."

"Una carona d'àngel. Una borratxa. Una mare que es venia als homes. No t'has casat mai, Angela?"

"La gent es pensa que aquesta generació de joves acabarà ensorrant el món. Però això no és pas veritat, oi? Jo penso que tenen il.lusió i que són bona gent..., i és així com ha de ser."

"que la vida s'anava accelerant amb els anys i que, de cop i volta, ja t'havia fugit pràcticament tota de les mans... i et quedaves amb un pam de boca oberta."

"Parides del meu pare" Justin Halpern (la magrana)

2011-04-18T20:40:00.001+02:00

"Dius que estàs malalt, ¿eh? Doncs mira, em sembla que has arreplegat una bona tocada d'ous. Tu no estàs malalt. ¿Quin problema hi ha? Ens hem ventilat tot un cony de continent amb cotxe,i estic cansat. Canta."

"Hi tenim un colló de coses, en aquesta casa. La gent vol aquest colló de coses. Jo no vull que ens prenguin el nostre colló de coses. ¿Té lògica?"

"Escolta, no et vull tallar la creativitat ni res, però allò d'allà que has construït, és una merda molt grossa."

"Avui menjarem peix per sopar... D'acord, votem. ¿Qui vol peix per sopar?... Sí, la democràcia no és tan divertida quan et dóna pel cul a tu ¿eh?"

"No penso menjar-me una cosa que es digui pizzaliciós. Això no és un adjectiu ni és una merda. No es pot afegir liciós a un substantiu i au va. És una collonada."

Diumenge | Collita Pròpia

2011-04-10T12:23:00.000+02:00

Diaris
Sol a la cara
Croissant de xocolata
Vermut amb olives
Pollastre a l'ast
Migdiada llarga
Pel·lícula de vídeo
i tarda de diumenge

Calma (Eduard Márquez)

2011-04-10T11:48:00.000+02:00

"Com l’espera
d’un temps que no vindrà.
Aquí, sota un cel que m’ignora,
l’instant que fuig.
Només. Calma."

Criatures obstinades: «El mar», de Blai Bonet (el 28 de març a les millo...

2011-03-22T21:26:00.000+01:00

Criatures obstinades: «El mar», de Blai Bonet (el 28 de març a les millo...: "El mar, de l’escàndol a l’obra mestra La nova edició d’El mar ofereix un epíleg de Xavier Pla sobre les vicissituds d’una novel·la que va se..."

"Las culturas fracasadas. El talento y la estupidez de las sociedades" José Antonio Marina (anagrama)

2011-03-22T21:10:00.000+01:00

"¡Qué difícil es no caer cuando todo cae!¡Qué difícil es actuar inteligentemente si la sociedad se vuelve estúpida!"

"Acabamos siendo náufragos, porque nos arrojamos al agua con notoria insensatez, ya que queremos llegar a una orilla que no sabemos si existe. "

"la angustia es la conciencia de la posibilidad"

"Los seres humanos actúan a partir de los significados que las cosas tienen para ellos."

"La buena conversación cumple un objetivo compartido: divertirse, emocionarse, aclarar las ideas, tomar decisiones."

"una parte importante de los trastornos mentales son malas soluciones a un problema."

"las teorías sobre ética empresarial que quieren convencernos de que tener un buen comportamiento es rentable, me parecen de una ingenuidad supina, Si las cosas fueran así, todo el mundo sería bueno."

"me pareció un genio porque, como todos los genios, fue capaz de aprovechar fantásticamente sus limitaciones."

"El economista camuflado" Tim Harford (temas de hoy)

2011-03-16T20:01:00.000+01:00

"Internet puede destruir ganancias tan fácilmente como puede posibilitarlas."

"Existe una limitada cantidad de banda disponible y, como hemos aprendido, donde hay escasez hay posibilidades de hacer dinero."

"Es el poder de la escasez (y no el precio de las licencias) el que determina el precio para los clientes."

"los impuestos generan ineficiencia."

"ventaja comparativa"

"La política de no importar también es una política de no exportar."

"El movimiento ecologista debería protestar para exigir un libre comercio internacional de inmediato. Un díam tal vez lo haga."

"Un cártel diseñado para explotar el poder de la escasez sólo puede funcionar si los nuevos productores no pueden entrar en el mercado con facilidad."

Vizcarra Senda del Oro Roble 2009 (Ribera del Duero)

2011-03-12T12:59:00.000+01:00

"L'últim dia abans de demà" Eduard Márquez (empúries)

2011-03-06T21:22:00.000+01:00

"Vaig d'un canal a l'altre i torno a començar. Des de fa dues setmanes, tinc la sensació que la meva vida s'ha convertit també en un anar i venir desballestat de llocs, gent, emocions, paraules."

"És estrany, certament, ja no habitar la terra, no fer ús de costums a penes adquirits, no dar a les roses i a d'altres coses que eren tota una promesa la significança del futur humà; i allò que fórem entre mans infinitament ansioses de deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom abandonar com una joguina que s'ha fet malbé."

"M'estiro al sofà i engego el televisor per protegir-me de l'envestida del desconsol."

"Si poguessis tornar a viure un instant de la teva vida, quin triaries?"

"Però ja ho veus: res de res. Amb el temps, l'únic que s'aconsegueix és canviar de bàndol."

"No sabria com fer-li entendre que, ara més que mai, necessito tornar a casa amb les mans buides."

Jaboulet Parallèle 45 Rouge 2007 (Côtes du Rhône )

2011-03-05T11:03:00.001+01:00

Restaurant: Els Casals. Sagàs. BERGUEDÀ

2011-03-01T20:37:00.001+01:00

Corna de porc fumada amb pebre vermell.

Gamba de Palamós a la brasa sobre llit de sal.

Carxofa, trufa cobert amb una tira de cansalada transparent.

Dos classes de tomàquets en conserva.

Sobrassada, rusc de mel i pa amb tomàquet.

Botifarra del perol, mongetes i ou cuit a baixa temperatura.

Arròs amb trufa.

Trinxat amb cansalada i trufa.

La pularda.

Crema amb gelat de vainilla.

Montblanc: galeta, melmelada de cassis, crema de castanya i merenga.

Xampany, vi negre i cava.

"Maleït karma" David Safier (empúries)

2011-03-01T19:55:00.002+01:00

"Com que no era ni la seva capitana ni la seva reina, les meves advertències els importaven un rave. Era el mateix que passa en les grans empreses: el sentit comú s'estavella contra la jerarquia interna."

"Mira que som egocèntrics els morts! Tot el temps havia estat pensant en com n'era de fastigosa la vida després de la mort. Però la vida abans de la mort era igual de complicada per als que s'havien quedat."

Pau Vallvé | Gira 2011 - L'all ho és tot pels anglesos (En una ermita de...

2011-02-28T21:52:00.001+01:00

"El desgavell" Ferran Planes (club editor)

2011-02-21T07:37:00.004+01:00

"memòries d'una desil.lució."

"De fet, vam fugir del nostre país per por, per fàstic i per vergonya. Potser no n'hi havia per tant; però jo ho veia així."

"Perquè, en el fons, la cosa més curiosa del nostre país és que els trontolls sempre comencen per la perifèria. Fixeu-vos bé en la història d'Espanya. Mai no s'ha començat una revolució a Madrid."

"Fou el número de més qualitat. Els alemanys en sortiren entusiasmats. Després, tothom se'n va anar a dormir. Alguns somiàrem llibertat; d'altres, poesia. I molts, truites."

"Nosaltres observàrem poc perquè no teníem gaire temps; però sentíem molt. Jo crec que l'home, en tant que pot sentir, encara és viu. Quan ja només es limita a observar, començar a morir."

"Un film d'esdeveniments, per poc importants que siguin, explicats a cert ritme, encobreix la veritat del que s'esdevé en el fons, car tot respon a mòbils íntims que escapen a la narració."

"darrera el més petit acte, s'hi amaga una gran motivació. L'acció és com un guspira que sorgeix en un moment donat en resposta a un cúmul de pensaments, d'atavismes i, sobretot, com a causa més visible de les circumstàncies que ens envolten."

"Això era completament fals i provava, una vegada més, que la passió política és un verí que pot deformar la realitat i porta al desvarieig més abjecte."

Pau Vallvé | Protagonistes

2011-02-20T21:31:00.001+01:00

"Saber de vinos en 3 horas" Federico Oldenburg

2011-02-12T21:37:00.004+01:00

"La faceta negativa de esta revolución -insisto- es la estandarización del carácter, motivada en gran parte por una drástica reducción del catálogo de variedades de uva. Así, hoy los estantes de vinotecas y supermecados están invadidos por tintos de cabernet sauvignon y merlot y blancos de chardonnay y sauvignon blanc procedentes de todos los rincones del planeta. Casi todos se parecen, bastante."

"los catadores de vinos sólo se diferencian del común de los mortales en que saben ponerle nombre a los aromas que perciben. En otras palabras, cualquiera puede hacerlo."

"Para catar, no es necesario tener experiencia ni se un gurú del vino. Sólo hay que confiar en las propias percepciones, familiarizarse con los aromas, texturas y sensaciones y -poco a poco- comenzar a ponerle nombre a cada matiz."

"Aunque el hombre pueda intervenir de forma decisiva en los procesos de producción, finalmente quien manda a la hora de modelar el carácter de un vino y determinar su calidad es la naturaleza."

"Una buena alternativa para sumar a la lista de los célebres adictos a esta bebida. Uno de ellos, Winston Churchill, dejó clara su dependencia con el champagne: En la victoria, lo merezco; en la derrota, lo necesito."

"Temperamentos filosóficos" Peter Sloterdijk

2011-02-06T21:13:00.003+01:00

"que en filosofía no puede haber ninguna introducción, sino que más bien la misma disciplina filosófica tiene que presentarse ella misma desde el inicio, primero como un modo de pensar, para continuar acto seguido como un modo de vivir."

"la filosofía que uno elige depende del tipo de persona que se es. Con ello quería decir que las almas serviles se deciden por un sistema naturalista que justifica su servilismo, mientras que las personas de mentalidad orgullosa se aferran a un sistema de libertad."

"El fundamentalismo que está surgiendo actualmente en todo el mundo a partir de la desconfianza hacia la modernidad sólo puede proporcionar un albergue para desamparados; sólo genera apariencias de seguridad sin saber qué más hacer; a la larga, arruinará a las sociedades infectadas mediante las drogas de la falsa seguridad."

"reconocer significa recordar; comprender es reconstruir."

"Demasiada enfermedad, demasiada alienación fracturan el mundo como para que la intelectualidad, también ella enferma y alienada, pueda entregarse al descanso después de la jornada de trabajo."

LO QUIERO TODO por Javier Gomá Lanzón

2011-01-30T19:37:00.002+01:00

"Lo grande y lo menudo, la ebriedad y la rutina, la pasión y la felicidad... No hay por qué renunciar a nada, aunque debamos padecer la fatalidad de algunos sufrimientos."

"No, no quiero elegir. Yo lo quiero todo. Ya no mas dilemas, aporías, antagonismos, aut-aut kierkegaardianos, alternativas insuperables. Lo quiero absolutamente todo. Lo grande y lo menudo, la ebriedad y la rutina, la pasión y la fecilidad, el placer y la virtud, la vulgaridad y la ejemplaridad, la vocación y la profesión, esta vida y la otra, la altura y el peso, la gravedad y la gracia, la ingenuidad y la lucidez, la experiencia y la esperanza, la altura y la profundidad, el norte, el sur, el este y el oeste, incluyendo, como leí en algún sitio, el cuerpo y el arma, y todo ello hasta alcanzar el grado que indica el libro de Sackville-West: All Passion Spent."

"Dobles parelles" Montse Banegas

2011-01-23T22:37:00.002+01:00

Published with Blogger-droid v1.6.5

"La resta de la colla era divertida i previsible: la parella de gais dolços i sensibles, un periodista poeta, un parell d'enginyers dedicats al medi ambient, una advocada financera que viatjava i saltava d'amant en amant, algun director comercial aficionat a les drogues... Les converses entre ells eren agradablement previsibles."

"No sentia llàstima, ni fàstic, ni temor sinó una mena d'alleujament físic, una mena de claror en veure que algú sentia de debò, que tota aquella ràbia era real, era de debò; li era igual que ella mateixa en fos causa."

"has estat vivint tot aquest temps una vida que no és la teva, a través d'un mirall. No et culpem, quina altra cosa podies fer? I ara que ho saps, què faràs?."

"Humilitat per reconèixer que tenien massa i massa poc alhora. Tot i res. Que no mereixien, però que tampoc no desitjaven. Totes les coses noves, resplendents interessants que els envoltaven no eren seves. No les necessitaven."

"La humiliació" Philip Roth

2011-01-22T23:30:00.004+01:00

Published with Blogger-droid v1.6.5

"Quan pateixes, hi ha un moment en què fas el que sigui per trobar una explicació del que et passa, encara que sàpigues que no explicarà res i que qualsevol explicació serà inútil."

"Que guanyis o perdis no és més que un caprici. L'omnipotència del caprici. L'eventualitat del contratemps. Això mateix: la imprevisibilitat i la força del contratemps."

"perquè tot allò que horripila s'ha de mirar a la cara. Que ningú pogués dir que no hi havia reflexionat."

"A estones sobta pensar que et puguis passar aquí un mes darrere l'altre, una estació darrere l'altra, mentre el món va girant sense tu; igual que ho farà quan et moris."

"No és qüestió de planejar-ho o no; és qüestió de perseguir el que vols. I també -va afegir- de no perseguir el que ja no vols."

"Jo li he dit que no creia que ningú sospesi mai prou el fet d'estar enamorat d'algú."

"només tenia ganes d'estar sense ell i satisfer el desig del tot humà de canviar i de provar una altra cosa."

"El món no se'n surt" Tony Judt

2011-01-20T22:45:00.004+01:00

"Durant trenta anys hem convertit en virtut la recerca de l'interès material: de fet, aquesta recerca és tot el que queda del nostre sentit de voluntat col.lectiva. Sabem el que costen les coses, però no tenim ni idea d'allò que valen."

"Fins ara, els filòsofs -com bé sap tothom- només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és canviar-lo".

"Vivimos una época en la que sobran decibelios y estrépito; faltan gentes e ideas que iluminen y estorba tanto deslumbramiento"

2011-01-01T18:47:00.000+01:00

“No victory is irreversible, no defeat is definitive. That is what makes life worth living.” – Leszek Kolakowski

2010-12-29T22:47:00.001+01:00

Molt bé! i ara uns gintònics al Magas per tancar la nit!

2010-12-23T23:34:00.002+01:00

Gran manera de començar les festes al Cigró d'Or de Gelida!

2010-12-23T21:26:00.003+01:00

Bon Nadal!

2010-12-20T21:11:00.001+01:00

tens un racó dalt del món: Dobles parelles, de Montse Banegas

2010-12-12T11:46:00.000+01:00

tens un racó dalt del món: Dobles parelles, de Montse Banegas: "Després d' Una dona incòmoda, Montse Banegas publica el segon llibre, Dobles parelles. En aquesta novel·la, l'autora de Flix caricaturitza p..."

"Maletes perdudes" Jordi Puntí (empúries)

2010-12-07T22:55:00.001+01:00

"La felicitat no existeix, només es desitja."

"Els humans som així: ens atreuen i emocionen les històries d'amor que neixen en les condicions més adverses, improbables i fins i tot absurdes, però oblidem que per cada final feliç, n'hi ha un milió que no prosperaran mai."

"Ens pensem que coneixem els que ens envolten i que podem preveure les seves emocions, però és tan sols un miratge. La vida interior d'una persona és el secret més impenetrable del món, una cambra cuirassada."

"Reduïm la vida a unes quantes paraules, la simplifiquem, però el seu sentit autèntic és complexitat, contradicció, incertesa."

"Ara entenem per fi el que les nostres mares han dit mil vegades. Quan arriba, ja se'n va. Quan se'n va, es queda."

"Lectures per a minuts" Hermann Hesse (angle editorial)

2010-11-26T20:28:00.001+01:00

"La lectura sense amor, el saber sense respecte, la formació sense cor, és un dels pitjors pecats contra l'esperit."

"És possible que, després de l'afany de vivències, les persones no tinguin cap afany més fort que el d'oblidar."

"La consigna és: com més millor i com més ràpid millor. Això porta amb si cada cop més diversió i menys alegria."

Sufjan Stevens | John Wayne Gacy Jr

2010-11-26T20:18:00.002+01:00

Molt de fred!

2010-11-23T08:48:00.001+01:00

Maria Rodés | Desorden

2010-11-23T07:42:00.001+01:00

MARROC 2010

2010-11-23T07:39:00.000+01:00

"El vigilant en el camp de sègol" J.D. Salinguer (la butxaca)

2010-04-16T20:47:00.008+02:00

Fa molts anys, quan era una mica més jove que no pas ara, vaig llegir aquesta clàssic de la literatura nord-americana contemporània per "obligació".

De fet, era una lectura obligatòria si et creies ser ser un adolescent revel i inconformista, membre d'una generació perduda empesa pel pessimisme vital a la recerca de no se sabia molt bé quina maduresa.

Ara després de tot aquest temps, i arran de la mort del seu autor, vaig decidir provar sort un altre vegada i fer-ne una relectura, per veure si en quedava alguna cosa d'aquell adolescent o en tot cas, en que s'havia transformat , i no se, pot ser si que encara queda una mica de tot allò, us en deixo uns fragments per si us serveixen de pista:

"No faria res més tot el dia. Seria el vigilant en el camp de sègol. Ja sé que és una bogeria, però és l'única cosa que m'agradaria ser de debò. Ja sé que és una bogeria."

"Potser et penses que n'hi ha un, però quan hi arribes, quan no mires, vindrà algú i escriurà "Que et donin pel..." just sota dels teus nassos. Prova-ho alguna vegada. A vegades penso que, si em moro, i em foten en un cementiri, i tinc una làpida i d'això, dirà: "Holden Caulfield", i després l'any que vaig néixer i l'any que vaig morir, i després just a sota hi dirà:"Que et donin pel...". N'estic cent per cent segur, de fet."

Té gràcia. No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a trobar a faltar tothom."

RESTAURANT: EL Far

2010-02-14T15:48:00.012+01:00

Port de Pescadors

Passeig Marítim, 107

0880 Vilanova i la Geltrú

El lloc:

El menjar:

Els vins i caves:

Petit i acollidor restaurant al port de Vilanova, especialitzat en cuina basca i arrossos, cuina familiar, la de la Conxita, servei atent i proper, et fan sentir realment a gust. El dinar el vàrem començar amb uns plats per compartir: anxoves fregides com a Hondarribia, foie-gras mi-cuit a l'Armagnac fet a casa i Kokotxes de bacallà a la planxa, per seguir amb el segon, plat estrella i objectiu del dinar, un deliciós "kogote" de lluç, per acabar amb el que crec és un típic postre de carnaval a Vilanova, merenga amb crema de taronja. Tot això acompanyat de vi blanc, negre, cava i rematat amb malvasia de Sitges entre altres licors. Un lloc molt recomenable.

"Els jugadors de whist" Vicenç Pagès Jordà (empúries)

2010-02-08T19:59:00.001+01:00

TRAILER: The Straight Story - David Lynch

2010-01-25T20:51:00.000+01:00

"Camí de sirga" Jesús Moncada

2010-01-25T20:44:00.004+01:00

EXILI SENSE RETORN: En un inici la seva lectura ha estat difícil, m’ha costat trobar el ritme i la cadència de la narració, però un cop trobat aquest compàs, la seva lectura flueix com les aigües del riu, i lluny de ser-ne una dificultat, és aquest un dels aspecte positius del llibre. També cal destacar-ne la riquesa de llenguatge, que trufa el text, recuperant un bon grapat de paraules en desús i oblidades.

L'obra que contradictòriament, es comença a fonamentar amb un ensorrament, tot seguit ens desplega un canemàs que va esfilagarsant amb tot un seguir d’anades i tornades temporals, personatges i situacions. Ens explica la historia d’un poble condemnat a desaparèixer sota les aigües. Una historia que té moltes més lectures que la local i que ens serveix per entendre millor els esdeveniment que es van succeir en el nostre pais, de principis de segle fins a finals de la dictadura franquista.

Ens descriu perfectament els efectes del pas del temps, de la fe que arrelada en els fets immutables, quan aquesta està arrelada en sorra movedissa, la no acceptació dels canvis que comporten els nous temps.

En definitiva, de com el temps passa com l'Ebre, i com cap temps passat és millor o pitjor, sinó simplement temps que ja ha passat i que mai més tornarà a ser. De com canvien les coses al nostre voltant, de com es succeeixen els esdeveniments i de com sent les coses tant fàcils les podem fer tant difícils.

Un crit contra l’oblit, no un crit ple de ràbia, sinó un crit seré, respectuós, un crit d’avis contra l’oblit, contra la desmemoria, per tot aquell qui el vulgui escoltar. Un llibre que cal llegir, un llibre que cal recomanar, un llibre que no pot desaparèixer com el vell poble de Mequinensa sota les aigües de l’oblit:

"les pluges de tardor i primavera l’havien inflat, les ardorades estivals l’enflaquien, però les aigües no guardaven memòria de la batalla. La memòria era cosa del hòmens; ell, l’Ebre, era una força insensible als afanys d’aquella gent que li capturava els peixos, l’esgallava amb les quilles de les naus o trobava la mort en les seves entranyes fangoses i fredes."

"Esquelet polsegós del soldat, la calavera dins la qual no acabaven d'esmorteir-se els clamors de batalla, eren a l'altra banda d'una frontera d'on no volien deixar traspuar res. Abandonarien el passat entre les runes perquè el cerç l'escampés junt amb la pols de la vila assolada."

"Quan el riu va deixar, ningú no reconegué les restes de la nau; la rabior de la riada havia esborrat les lletres del tercer nom. El vell Neptú, avarat amb discursos, banderes i música al moll de les Vídues un dels dies esplendorosos de l'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta."

Bon Iver | For Emma

2010-01-22T21:16:00.003+01:00

"El professor d'història" Joan F. Mira

2010-01-18T20:35:00.001+01:00

BONJOUR TRISTESSE: Brillant tancament de la trilogia emmarcada en la ciutat de València per Joan F. Mira, home que com el protagonista de la seva novel·la, professa conviccions fermes i passions declarades, un dels últims il·lustrats que resten, en lluita contra las superstició i el dogmatisme amb l’única arma útil en aquest casos, l’enteniment i la raó. Escriptor més de resurrecció que de passió de Crist. Un enamorat dels clàssics i del seu recordatori.

Aquest “El professor d’història”, és una crítica a l’home occidental modern, l’home contemporani i les seves obres, una crítica a la banalitat universal que ens rodeja i aquest relativisme modern amb el que es mesura i valora tot. Recuperant la passió de saber, passió que va configurar el pecat original.

Però no és només una crítica, sinó una reflexió, que s’allunya de les preguntes gastades, profunda del que va ser i ja no és, un últim intent d’entendre el món, tot el que ha passat i tot el que ha de passar. El passat humà i el coneixement d’aquest passat. Tot un exercici d’enteniment des de la més profunda de les fatigues i la més dura de les perplexitats. Un monòleg interior i reflexions per entendre el nou món que ens desconcerta.

En definitiva, arriben a la conclusió que l’únic que ens resta és el present i, en ell, la veritat del que va ser: només existeix l’eternitat. On el present és ja impecable ruïna futura.

Esperem que les generacions futures no ens preguntin pel que podíem haver fet i no hem fet?:

“La primera idea d’aquest primer dia de classe, i potser l’única important, és que si alguna vegada, en algun temps passat, havia estat possible comprendre el món, cosa d’altra banda ben dubtosa, ara certament no ho és.”

“Saben vostès quants llibres he llegit en la meua vida?: potser prop de cinc mil, i una quantitat incalculable de papers i d’articles. Saben vostès de què m’ha aprofitat? De res, o de molt poc.”

“de tota manera molts d’aquells protagonistes ficticis ja ocupen el poder que somiaven i ara tenen faringitis permanent i no canten cap himne.”

“No sé què cal pensar de tot i vostès tampoc no ho saben però almenys jo m’ho pregunte i vostès no, almenys jo sé que m’he quedat suspès en l’aire entre un temps que s’acaba i un altre que no ha començat o que si ha començat no m’interessa, almenys sé això i vostés no saben res.”

"El metall impur" Julià de Jòdar (proa)

2010-01-10T11:33:00.007+01:00

ESPERANÇA I LLUITA: “El metall impurt” és el llibre amb el que Julià de Jòdar tanca la trilogia, “L’atzar i les ombres” trilogia que va encetar ara fa 10 anys, amb “L’angel de la segona mort” (1997), i va seguir amb “El trànsit de les fades” (2001).

El fet que “El metall impur” sigui l’última part de la trilogia no impedeix que aquest es pugui llegir de forma autònoma, ara bé, no estaria de més, haver llegit les dues parts anteriors. Cosa que suposo, jo encara no ho he fet, pot donar una visió més completa de la part dins del conjunt.

Aquest es un llibre difícil i dens, més de 400 planes, que requereix de la concentració del lector i n’exigeix una lectura a consciencia, aquesta es una característica volguda per en Julià de Jòdar, un fet diferencial de la seva escriptura, una manera per diferenciar-se de literatura més “comercial”, i la seva forma de mostrar-se com un escriptor de raça, exigent, compromès , que parla de coses reals, de coses que interessen a la gent. Tal i com diu ell mateix parlant del seus personatges: “procuro que tots tinguin cara i ulls i sentiments”

"El metall impur" és una crònica político-emocional-cultural de gent treballadora, vençuda, de barri industrial de l’època franquista. I són les experiències, en forma de viatge iniciàtic, del seu protagonista principal, Gabriel Caballero, el que servirà per configurar i donar forma a aquesta crònica d’època. Viatge iniciàtic que transita per diversos espais reals; la sortida de la casa materna cap a la fabrica situada a les afores del poble, el trànsit de la infantesa al món adult, el camí de retrobament amb els espais d’infantesa i la manera en que els tornem a veure...

Una de les coses que més m’ha agrada d’en Julià de Jodar, es el seu compromís, la manera com té de prendre part amb els seus personatges i les seves situacions i injustícies. No es un d’aquells autors neutre, que ni fan olor ni traspassen, ell és d’aquells baixen a l’arena amb totes les conseqüències, ell baixa i s’empastifa de fang, arriba amb les seves paraules fins al moll de l’os. Tot un exemple:

“la derrota davant la història lliga les vides amb més força que l'amor o l'ambició, els homes ploren per dintre la pèrdua del regne de l'esperança, les mai resignades dones criden contra un final imposat per la fredor de la indiferència, i la canalla renouera esclata com si la llum de cada nou dia sortís només per a ella al marge del deliri malenconiós dels grans.”

“És el passat, que li nega el futur, va pensar el Gabriel. I el seu present sorgeix del passat que no la deixa viure. Si no hi ha futur, no hi ha esperança ni lluita. I sense esperança ni lluita, no hi ha vida. El passat que escanya. Aquesta noia està escanyada. O pot ser morta.”

“fer creure el seu marit en ella, perquè ell se l'estimava, alhora que ella es deixava ajudar pel seu amant, a qui s'estimava. Tendresa i tristor. Vergonya pública i pudor privat.”

“com que el mal és insoluble, el temps és l'amo i senyor de tot i de tothom, els pacients suportaran l'espera i, als impacients, els tocarà d'esperar impacientment, l'esdevenir-se de les coses farà que l'esdevenidor arribi al seu pas regular, és massa tard per plànyer-se i massa d'hora per curar ferides...”

Calle 13 | No hay nadie como tu

2010-01-04T19:37:00.003+01:00

Girona, maig 2009

2010-01-04T19:18:00.001+01:00

"Alfabet" Josep Palàcios (empúries)

2010-01-04T19:01:00.002+01:00

LITERATURA EN MAYUSCULES: Amb la tria d’alfaBet, decideixo escollir un d’aquells llibres que podem classificar en la categoria dels oblidats, dels injustament oblidats i en conseqüència ens trobem davant una obra minoritària i de culte.

No se si en el moment de la seva publicació (1989) el llibre va tenir més o menys rellevància, més enllà del usual i reduït cercle de lectors, que tenen la virtut i saben descobrir aquest tipus de llibres, jo el vaig descobrir al 2007, arran d’una critica que va apareixia en un suplement de cultura, i on parlant d’una altre obra feia referència a aquest llibre com a obra de culte.

Es tracta de un llibre críptic, format per narracions curtes, entre dues i quatre planes, tantes com lletres te l’alfabet i tres més, agrupades sota el nom d’esvaïments i que tanca el llibre. Donada la complexitat d’aquestes narracions, es d’agrair que a les planes finals l’autor a forma de guia de lectura ens explica quines intencions el van moure a l’hora d’escriure-les, cosa que en facilita la comprensió.

Es un llibre picat a escarpa i martell en la roca dura de la llengua, on el llenguatge es dut a la forja per treballar-lo al màxim, un llibre de difícil lectura, que requereix de tota l’atenció del lector, no es una lectura dirigida a l’esbarjo, tot al contrari es una lectura de concentració i reflexió on se’ns reclama el cinc sentits per afrontar-la.

La relectura d’un llibre, millor si és en el temps, es sempre un exercici recomanable, per poder descobrir aquelles propietats que en un primer moment ens havíem passat per alt o que en aquell moment, i fruit de la nostra experiència, no érem capaços d’advertir. Però en aquest cas i donades les seves característiques, aquest es un fet, al menys en el meu cas, que es torna indefugible. És un llibre que reclama la relectura per copsar-ne tots el matisos i detalls del seu tapís.

En definitiva, un altre llibre que em de mantenir en la memòria, que cal no oblidem, que cal que recuperem, que cal que descobrim:

“Els meus súbdits, que no haurien pogut oblidar-se de mi encara que haguessen volgut, els administrava amb la tirania de la bondat.”

“Jo no conec els mecanismes del cor humà. Sé que bat, però no sé què el fa batre, quin sentit, més enllà de l’atzar, determina les seues afeccions; en el meu, no hi he sabut mai llegir, per a estendre’n la relació, sinó un fred glacial. La meua experiència de la vida ha estat ben limitada, no m’han interessat mai el meus semblants. Entre els altres i jo, no s’ha establert mai cap lligam entranyable, ni tan sols com a confirmació de la solidaritat biològica. No he estat un revoltat, sinó un indiferent.”

“Havies comprès que el naixement de la llibertat s’originava, paradoxalment, en el fet que no hi hagués respostes per a determinades preguntes.”

“- tot i que, us ho advertesc, la candidesa, malgrat les aparences, mai no és ben intencionada, sinó assassina.”

"El teorema de Almodóvar" Antoni Casas Ros (seix barral)

2009-12-31T12:54:00.006+01:00

AL CENTRE DEL BUIT, HI HA UN ALTRE FESTA: En un primer moment em va atreure l’aurèola de misteri que envolta aquesta obra i especialment al seu autor, Antoni Casas Ros, però més enllà d’aquest germen, que en va produir l’aproximació, de la seva lectura en sobresurt un llibre memorable.

Es una novel·la breu, molt ben escrita, que ens parla se la soledat, del fet d’apartar-nos voluntàriament de la vida, de la vida que es considerada com la normal, de la por de retornar a la normalitat i deixar l’excepcionalitat que ens fa especials i com a tal ens por servir per gaudir de la vida d’una forma més autentica, i de com el protagonista troba refugi en l’amor i el sexe per un transsexual, que en certa manera l’allibera del pes de l’existència i l’hi obre nous camps en la vida.

Una gran novel·la sobre l’amor i de l’amor, entès aquest més enllà del gènere que tingui l’altre persona, centrant l’atenció únicament en allò que importa, que és la persona, independentment que aquesta sigui “una dona amb polla”.

De l’amor i l’atracció en estat pur, per la pell de l’altre, per abraçar a l’altre, per compartir l’espai i el temps amb l’altre, en definitiva, per tenir algú estimat a qui poder abraçar cada nit al llit per sobreviure a tota aquesta grisor que ens envolta.

En resum passió, sexe, sang i soledat, com podeu anticipar la vida mateixa:

“Las matemáticas no son una ciencia exacta, es lo que me fascina. Me gustaría poner en una ecuación el deseo, la creatividad, la audacia, el miedo, la intrepidez o la soledad.”

“Dos días después, se fue, pero yo sabía que sólo podemos perdonar ciertas cosas a quienes nunca volveremos a ver. El perdón, en ocasiones, no soporta la proximidad.”

“Siempre se enamora uno de la forma, pero la forma no es sino la apariencia de otra cosa distinta. ¿por qué no puede uno enamorarse de la esencia? Me consuelo pensando que la forma revela la esencia y que la esencia ama la forma.”

“Me da miedo convertirme en un ser normal. No tener ya ningún pretexto para vivir al margen del mundo.”

“Lo único que me produce un escalofrío continuo es la escritura. El sexo es poderoso, aporta la invasión, el olvido, las sensaciones extremas, el silencio por fin recobrado.”

Lisboa, desembre 2009

2009-12-30T00:18:00.001+01:00

"Incerta glòria" Joan Sales (club editor)

2009-12-29T21:12:00.003+01:00

VIDA I VERITAT: Que aquestes alçades de la pel·lícula us vingui a parlar ara de l’obra d’en Joan Sales “Incerta glòria”, em sembla d’un atreviment que només es dona, si com jo, viviu en la ignorància literària, i per què dic això, doncs perquè jo no en coneixia ni la seva mínima existència fins que en vaig veure un gran pila groga pila d’exemplars, em van cridar l’atenció, vaig llegir-ne la contraportada i sens dubtar-ho el vaig comprar i llegir.

Només en puc dir, gloriosa literatura, un monument literari, d’aquest barceloní, catalanista i liberal, contrari als anarquistes i catòlic. Editor, entre altres, de “La plaça del Diamant”. “Incerta glòria” es una explicació, una descripció, per preservar de l’oblit, de la confusió tot allò que fou la seva experiència, el drama viscut per Catalunya d’ençà del 36. Però no es una novel·la de guerra, sinó que aquest serveix de teló de fons, la guerra surt perquè hi havia guerra.

I sobre aquest teló de fons, en Joan Sales, en basteix una narració de sentiment, sentiments íntims i història moral complexa, que és el significat últim d’aquesta obra sense trair la funció última de l’escriptor com a testimoni de la veritat. Tota un reflexió profunda, sobre el sentit i dificultats de la vida, i com l’amor l’il·lumina.

Així com en el llibre “La isla” d’en Giani Stuparich, trobem una narració curta que explica moltes coses, i pot ser el germen d’una narració molt més extensa, però es limita en la potencia de la brevetat, en “Incerta gloria” trobem la realització, l’acte d’aquesta potencia transformat en aquesta monumental obra que recomano profundament, on cada plana es d’un gaudiment i d’una bellesa esclatants.

Quina pena que per escrita en català visqui als marges de la literatura universal:

“Ja ets prou gran per saber-ho: l’entrada obscena, la sortida macabra. L’entrada gratis, la sortida a garrotades. Creu-me: val la pena de llançar un gargall ben espès i amb tota la fúria mentre encara hi som a temps.”

“A tu t’agrada dir estirabots; no t’adones del mal que unes paraules poden fer. Unes paraules que se’ns escapen, que deixem caure a la impensada, poden obrir un pou als peus d’un altre; un pou sense fons –i potser l’altre pateix de vertigen...”

“Una vegada em deia que si aquesta guerra durés prou temps, al capdavall ens trobaríem que tots els soldats republicans s’havien passat als feixistes i viceversa.”

“Fugiu ben lluny de mentida negra, però també de mentida roja; la Mentida és la reina d’aquest món i ens sotja pertot sota els colors més impensats. La Veritat és amor i en això la coneixereu sempre; no vulgueu res amb l’odi, que és el pare de la Mentida.”

“Si poguéssim fer eterns tals i tals moments que se’ns escapen... el món seria meravellós... Perquè la felicitat no es troba pas en les coses, sinó en l’amor; i l’esperit de riquesa neix del buit, que tractem d’omplir amb coses a falta d’amor.”

“i tot això va començar un diumenge que s’anunciava tan tranquil... Per la finestra del meu dormitori, oberta de bat a bat entrava l’alè de la canícula.”

"Llibre del desassossec" Fernando Pessoa (quaderns crema)

2009-12-29T21:02:00.005+01:00

AQUÍ HO TROBAREU TOT: Es port llegir en la contraportada d’aquest llibre, que Pessoa hi va treballar durant tota la vida, i jo com a lector gairebé en gasto una de sencera per llegir-lo. Exagero, però si que us puc assegurar he tingut sis anys aquest llibre sobre la tauleta de nit, com un membre més de la família, i el que va començar com una mena de trio, desprès de tant temps ja només era una parella (el llibre i jo) i un cop finit, només quedo jo.

No he tingut el llibre tant de temps sobre la tauleta perquè no m’hagi agradat, tot al contrari, només el podia prendre a petits glops, i ara us faré un altre petita confessió en públic, aquest es un dels llibres que millor retrata la meva manera de pensar i la meva personalitat, i aquest fet fa por, que em pugueu conèixer per via d’un llibre. Centrar-se resideix

Mireu si m’ha agradat, que normalment llegeixo amb un llapis a la ma, per subratllar aquelles frases que mes m’agraden i prendre notes al marges, doncs en aquest cas hauria d'haver subratllat el noranta per cent del text i omplir el marges de notes.

De fet, i gracies al seu format de dietari, és una obra que podreu tenir-la molt de temps, anar i venir de les seves planes, assaborir-ne lentament de les seves paraules i les seves evocacions, sense pressa sense meta i es que una obre que s’ha escrit al llarg de tot una vida, no pot ser llegida en menys temps.

Entre moltes de les seves virtuts ni hi torbareu l’alegria (és un llibre trist, un gemec com diu el mateix autor), ni molt menys, però jo tampoc ho classificaria com un llibre pessimista i gris, tot al contrari, crec que denota unes terribles ganes de viure la vida i cridar que malgrat tot val la pena, que no ens queda més remei participar de l’obra, ja sigui com actor o com a simples espectadors, això ho triem nosaltres, però independentment de la nostra elecció, que gaudim de la mateixa.

Declaro públicament a Pessoa i el se “Llibre del desassossec” com a llibre de capçalera, i el consultaré freqüentment abans de prendre decisions, quan necessiti reflexionar:

“Visc sempre en el present. El futur, no el conec. El passat, ja no el tinc.”

“És l’error central de la imaginació literària: suposar que els altres són nosaltres i que han de sentir com nosaltres.”

“En la vida d’avui, el món només pertany als estúpids, als insensibles i als agitats. El dret a viure i a triomfar es conquereix avui quasi amb els mateixos procediments amb què es conquereix l’ internament en un manicomi: la incapacitat de pensar, la amoralitat, i la hiperexcitació.”

“Alguns de nosaltres s’han estancat en la conquesta del quotidià, vils i baixos cercant el pa de cada dia, i volent obtenir-lo sense la feina sentida, sense la consciència de l’esforç, sense la noblesa de l’assoliment.”

“Ajorna-ho tot. No s’ha de fer mai avui allò que es pot deixar de fer també demà. Ni tan sols és necessari que es faci res, demà o avui.”

"El silenci del arbres" Eduard Márquez (empúries)

2009-12-29T20:38:00.004+01:00

PERDEDORS: Feia temps que tenia aquest “El silenci dels arbres” a la pila de llibres per llegir, de fet l’havia començat i tot però no recordo per quin motiu en concret el vaig deixat, segurament no era el seu moment i es que estic segur que per a la lectura, com a tantes altres coses en aquesta vida, tot té el seu moment.

Doncs bé, al reprendre aquesta obra aquest cop vaig quedar enredat en les seves línies i el vaig tenir que llegir d’una tirada. Ara si era el seu moment!

Amb aquesta obra l’Eduard Márquez passa a encapçalar la meva llista personal d’autors més llegits i preferits, i és que l’escriptor barceloní em sembla un autor impecable, d’una prosa molt treballada i unes histories colpidores, sensibles i d’una gran qualitat.

“El silenci dels arbres” és un descripció, una reflexió sobre les sempre complicades relacions sentimentals i en aquest cas, emmarcades o complicades per una ciutat aïllada (no diu el nom de la ciutat però podria ser Sarajevo perfectament) i afectada per la guerra, i com dins aquest escenari de terror, mort i destrucció l'ésser humà intenta estimar i ser estimat, recordar i ser recordat pels éssers estimats i més propers, en definitiva, viure, que és crec, el que cerquem tots o si més no la majoria.

De com l’espècie humana se les empesca per sobreviure a les adversitats més adverses, en com s’inventa realitats més enllà de la que li toca viure per fer d’aquesta un món més acceptable. O simplement, malgrat les circumstancies, tancar els ulls i sentir el tacte i l’escalfor del cos de la persona estimada m’entres l’abracem amb totes les nostres forces per donar per un moment algun sentit a la vida.

Com diu al inici del llibre tot citant una frase de la poeta americana Elisabeth Bishop “L’art de perdre no és difícil d’aprendre”, pel que fa a mi en concret, en puc donar fe:

“T’has sentit mai atrapat? L’Ernest Bolsi deixa la gúbia damunt la taula i acarona la fusta amb la punta dels dits. Suposo que sí. Alguna vegada. Com tothom. Jo mai fins llavors. I no m’hauria imaginat que pogués ser una sensació tan anihiladora.”

“Voldria ser diferent. Ser capaç de viure sense tantes manies ni tantes pors. Veig les persones que m’envolten i les envejo. Tan decidides, tan convençudes del que fan... I jo sempre tan acoquinada. Tot em supera.”

“El que donaria perquè algú em vingués a treure d’aquí. Et puc ben assegurar que no faria res perquè es girés. Ni una paraula. I llavors, en sortir a l’aire lliure, m’hi abraçaria fins a oblidar-me de la por. Tant de bo fossis tu.”

Melissa Laveaux | My Boat

2009-12-29T20:20:00.005+01:00

"Verde agua" Marisa Madieri (minúscula)

2009-12-29T20:14:00.003+01:00

L’ESFORÇ DE CREIXER I LA PENA D’EXISTIR: Novel·la d’exili, entrada en l’edat adulta i vida. D’aquelles obres on no passa res i on passen moltes coses, o millor dit passa tot. Novel·la que té la gran virtut de dir molt amb poc, d’una forma impecable, amb una prosa poètica.

Pàgines de nostàlgia del passat , del que va ser i és i no tornarà, por al futur incert, temor als canvis que ens te preparats la vida, resignació al fets inalterables, existència de pacient espera, fuga de la realitat en ens envolta a la força, la obscuritat dels fets, el consol en els altres i la serenitat com a protecció.

Un altra joia d’aquesta minúscula editorial, que no deixa de sorprendre’m per la qualitat de les obres que publica, pots comprar qualsevol de les seves obres sense referències prèvies, amb la certesa d’endinsar-te en gran relat.

Com diu l’autora, els anys passen despresa, però no tingueu por del temps que només s’endu per davant a els individus, les coses i el fets es mantenen:

“En cada palabra dada y recibida, en cada gesto y pensamiento, en cada fragmento incluso breve y casual de nuestra existencia y de la de los otros, hay algo de precario y algo de ineluctable, de caduco y de indestructible.”

“Los miro y me parecen aún indefensos y quisiera poder asumir la carga de dolor que la vida les reserva, a ellos como a todos. De algún modo, me siento responsable de su felicidad y me pregunto si han recibido las armas y los instrumentos necesarios para hacer elecciones conscientes, para ser aguerridos en las pruebas, fuertes en las desilusiones, generosos en el éxito, para amar y vivir en el significado.”

“Retomé mi vida de siempre en el internado, hecha de estudio, de obediencia y de sombra. Tanbién de resignación, como si al fin hubiera entendido un antiguo secreto, que toda la vida era una larga, paciente espera.”

"El viento ligero en Parma" Enrique Vila-Matas (sextopiso)

2009-12-29T19:37:00.012+01:00

LES COSES PROFUNDES NO NECESSITEN ORIGINALITAT:

Sóc un fidel seguidor dominical a “El País” d’en Vila-Matas i la seva il·limitada capacitat connectar referències de la vida i la literatura, de la literatura i la vida, de descobrir personatges i localitzacions, reflexions i frases lapidaries.

És a dir, que un diumenge no es diumenge si no puc llegir-lo mentre esmorzo plàcidament en algun bar del meu poble. En conseqüència tingueu en compte, que aquesta meva devoció i entrega “enriquevilamatiana”, no em permet ser subjectiu en les meves paraules, el que si que us diré, millor dit recomanaré, es que llegiu aquest “El viento ligero en Parma”.

Llibre on la veritat no és necessàriament el contrari de la ficció. On se us dirà que la vida no admet bromes encara que un somrigui. On descobrireu que qui va inventar la vida va inventar el refús. Com sempre una reflexió sobre el fet d’escriure, sobre la literatura, en definitiva sobre la vida.

No em deixeu sol entre gent plena de certeses, aquesta gent es terrible:

“Hay algún malentendido, y ese malentendido será nuestra ruina”

“Y la literatura, finalmente, trata de eso, del hombre, de la vida, de la muerte, del amor, de los celos, de la envidia, de categorías que pertenecen a todos”.

“Siempre me había dicho que si la vida no tiene sentido tampoco lo tiene leer”

“Soy consciente de que todo cuanto la literatura puede enseñarnos (creo que lo decía un clásico, no sé cuál) no son métodos prácticos, sino sólo las posiciones”

“cada instante era puro y pleno presente, sustentado en sí mismo, completamente dueño de su propio ahora, ajeno a cualquier antes y después, acabado y entero de por sí.”

“Lo suyo era un asfalto mojado por la lluvia, mirar cómo pasan los trenes y sentir el viento de sus voces no serviles.”

“porque escribir es corregir la vida –aunque sólo corrijamos una sola coma al día-, es lo único que nos protege de las heridas insensatas y golpes absurdos que nos da la horrenda vida auténtica”