dissabte, 21 de maig de 2016

"Crematorio" Rafael Chirbes (editorial anagrama)


"Dicen que lo primero que se olvida de los muertos es la voz, pero yo, si me concentro, puedo oírle la voz de niño, o quizás sólo creo que puedo oírsela: Quiero se la Providencia."

"Es el mundo, tan grande y tan pequeño a la vez, tan diferente y tan jodidamente igual."

"La sensación de que lo has alcanzado todo, dicho todo, tocado todo. El sexo también tiene su parte hablada."

"Los mártires del capital caen en un oscuro pozo de silencio."

"¿Qué es la verdad, padre? La verdad es la autoridad. El mundo es una pirámide, se mueve porque hay autoridad, porque unos mandan sobre otros, cadena de mandos."

"Te hablo de que la oración te ayuda a evitar lo que toda madre quiere evitarle a su hijo, la amargura de las cosas, ese café sin azúcar que tiene la vida. Cinismo y amargura son los dos frutos que te da el árbol de la vida."

"El tiempo, la rata que se lo come todo."

"No soporta el esfuerzo de cambiar de opinión: por eso decide defender con uñas y dientes las que tiene, inamovibles. Lucha contra todo por pereza de no salir de sí misma."

"el dinero siempre vale más que las ideas, porque puede ponerlas a su servicio."

"Creo que lo peor que te pasó fue descubrir que la democracia acaba con la política. Eso fue lo peor."

"Puedes librarte de todo cuando ya lo llevas dentro."

"La virtud está fuera del placer que uno siente, está en el hecho mismo de conocer."

"La muerte de un hijo es siempre la punta más elevada de toda tragedia."

"Ningú no ens espera" Manuel Baixauli (edicions del periscopi)


"Però això ho puc dir de tots els papers que he publicat. Amb distints vestits, tots expressen el mateix: la meua diària, permanent, perplexitat davant el món."

"Lectors del món, uniu-vos! Un fantasma recorre el món: la banalitat. Capgireu aquest ordre aparentment inamovible. No ho oblideu: el poder és vostre."

"Es tracta, senzillament, de moure'ns, de no parar. Estar parat esgota. Si et pares, mors."

"Tot esdevé ridícul quan vol parèixer o ser el que no és."

"No és lliure qui fa allò que li demana el cos, sinó qui fa el que decideix, a consciència, fer, per damunt de la pressió d'aquells tirans que són els instints i la vanitat."

"No tot el món pot construir un graner, diu Mamet, però qualsevol pot incendiar-lo."

"Tot depèn, però, no del què, sinó del com, es conta. Allò que converteix en art un text no és el tema, sinó la veu de qui ho conta."

"Una obra que no genera dubtes no és solament un anestèsic, sinó també una farsa, perquè la vida és, mires cap on mires, una selva d'interrogants."

"Benaurats, doncs, els humiliats i els fracassats, perquè, com demostren els segles, el futur és seu."

"L'últil és únicament allò que pot fer tornar l'home millor."

"El virus de la por és devastador: s'encomana amb extrema rapidesa i produeix un bloqueig que afecta la llibertat."

"La filla del capità Groc" Víctor Amela (editorial planeta)


"Pep lo Bitxo acarona amb el tou dels dits la pedra que porta a la butxaca dels pantalons, un còdol de riu quasi esfèric, llis i suau. L'encaixa a la badana flexible de cuir i tiba la goma del tirador. Entre les mates veu tremolar el conill. Lentament, allunya la forqueta del seu rostre pigat."

"El rierol que passa per darrere del ma Roig es congela cada matinada. Alguns bassals encara mantenen a mig matí una fina capa de gel transparent. La Valèria mira el reflex del seu rostre a la polida placa de gel. Un gos salta al seu costat"

"Mossèn Francesc Llop, nebot del Groc, escolta els pecats de la Josefa i els absol amb una penitència de parenostres, avemaries i rosaris. Però té alguna cosa més a dir-li."

"A primera hora del matí, el sogre del Groc deixa que els rajos tebis de sol de principis de febrer li acaronin el front."

"Què hi fas tu, ací, xiquet? Però... quina pinta! D'on surts? Sembles un fantasma. Entra, fill, entra..."

"Farta de llet, la criatura torna a adormir-se. L'Àngela es cobreix el pit i somriu al seu home. A Pep lo Bo li segueix agradant el seu cabell ros, encara que ara el vegi viat de canes."

"Ara m'adono que no voler perdre el record del seu rostre per sempre més ha engendrat aquesta novel·la."