dimarts, 26 d’agost de 2014

"The leftovers" Tom Perrotta (edicions del periscopi) [Trad. Marta Pera Cucurell]


"No havien educat la Laurie Harvey perquè cregués en el Rapte. No l'havien educada per creure en gaire coses, fora de l'absurd de creure en res."

"-No sóc ambiciosa- va continuar la Nora, reprenent el fil del discurs-. No demano aquell dia perfecte de la platja. Em conformo amb aquell dissabte horrorós, tots quatre malalts i patint, però vius, i junts."

"No li agradava ser repel·lent, però la norma era ben clara: En públic, un Vigilant sempre ha de portar un cigarret encès."

"Ni l'una ni l'altre no van dir res més. La Laurie es va tombar de costat, assaborint la suavitat dels llençols, provant de recordar l'última vegada que havia dormit en un matalàs tan confortable. La Meg només va plorar una estoneta, i després va callar."

"Allò no portava enlloc, pensava la Nora. Era parlar per parlar. Acumular comentaris estúpids, un després de l'altre. El truc era fer veure que la conversa t'interessava, encara que no t'interessés. Això s'havia de tenir en compte."

"L'única cosa que la Jill havia après de la vida és que les coses canvien contínuament -d'una manera brusca, imprevisible, i sovint per cap bon motiu-. Però saber-ho tampoc no servia de gaire, pel que semblava. Al mig d'un sopar de macarrons amb formatge et podia atacar per l'esquena la teva millor amiga."

"Aquest procés ja el coneixia: tant se valia què passés al món -guerres genocides, desastres naturals, crims atroços, desaparicions en massa, el que fos-, arribava un moment que la gent es cansava de preocupar-se'n. Passava el temps, canviaven les estacions, els individus es retiraven a la seva vida privada, giraven la cara al sol. Comptat i debatut, pensava, segurament valia més així."

dilluns, 4 d’agost de 2014

"Ànima" Wajdi Mouawad (edicions del periscopi) [Trad. Anna Casassas Figueras]


"El món es manté immòbil mentre els humans estan drets."

"-Ho ha de decidir vostè. Hi ha gent que diu que com més coses se'n saben, més fàcil és el dol. Jo no ho sé. No en tinc ni idea. Vostè mateix."

"-Els gats existeixen perquè els humans puguin acariciar els tigres."

"Prefereixo ser Judes i tenir alguna cosa a trair, que debatre'm en el fang llefiscós de la tristor de les vostres vides ben fetes."

"Roig era doncs el món dels humans. Sempre roig. Roig per sempre."

"Diu Els meus diners, El meu mico, Els meus homes, La meva dona, El meu negoci."

"No hi ha res tan important com la tribu. Tu en canvi estàs sol com un gos."

"No tots els humans són trampes, no tots són verins, amb això vull dir que no tots són humans, n'hi ha que no els ha infestat la gangrena."

"Els humans viuen sota el jou d'una maledicció que els exilia constantment de la felicitat."

"Sempre hi ha algú o alguna cosa que torna la javelina del terror i sempre hi ha algú que la torna a llançar."

"No solament no voldria que et passés res dolent, sinó que tampoc no vull que ja t'hagi passat res dolent."

"M'ha parlat de l'infortuni que de vegades s'abat sobre els humans i del dolor que engendra la permanència de la memòria que res no esborra, tret de la mort."

"Però fins a l'albada, fins al sol, ha buscat el son i només ha trobat el seu propi vesc, i ha passat i repassat turments i inquietuds a la sínia de la seva ànima." 

"No era que les paraules no fossin prou grans, simplement no eren prou ràpides."

"Què té saber que sigui tan temible?"

"Per més que s'hagin mirat les coses des de totes bandes, per més que s'hagin provat el distanciament, l'amor, el perdó, la llei, la reencarnació, la democràcia, les utopies, les religions, no ens en sortim."