diumenge, 29 de maig de 2011

"El mar" Blai Bonet (club editor)

"-No. Jo ara tinc vint-i-un anys, i als disset ja estava malalt. Venien noies a veure'm. A les tardes d'estiu. Em portaven novel.les. Jo els deixava els meus llibres. Mai no he tingut promesa. Sempre he anat al cine sol. Tota la vida em mancaren coses."
"Hi ha coses que se senten com els rellotges: l'amor, els cabells blancs, les separacions, l'oblit. Totes les coses que estan fetes de silenci i oblit, com la terra i la sang."
"Sento l'olor de la meva perdició, i la meva perdició em farà plorar com un noi, com ploren, de vegades, els enamorats nois de catorze anys que duen la seva pubertat com una corona d'espines, com porten alguns homes la seva intel.ligència."
"La vida és escandalosa com la sang. La gent diu: la sang és escandalosa. És perquè viuen vessant paraules tan llunyament de la vida, que s'escandalitzen de la sang com si la sang sortís d'un altre món."
"Jo hauria destruït la teva innocència i, des d'aquella hora, naixia un home nou dins teu, i tota la teva vida futura hauria tingut la culpa com a base."
"Era la guerra que venia després de la pau, aquesta guerra que penetra en la terra, crea coves obscures i excita la luxúria. Com el mar."

dimecres, 25 de maig de 2011

GARNATXA: Recomanació: El refugi de la memòria de Tony Judt

GARNATXA: Recomanació: El refugi de la memòria de Tony Judt: "El refugi de la memòria / El refugio de la memoria de Tony Judt Traducció: Miquel Izquierdo / Juan Ramón Azaola Editorial La Magrana / Ta..."

"Males companyies" Marc Cerdó (club editor)


"Sense rumiar-ho ni un instant més, vaig fer el bolic i me'n vaig anar de casa per provar de ser un altre. Estrenar la màquina d'afaitar i fugir de l'illa com un esperitat va ser tot u. El cap em bullia de projectes inexplorats."

"Vaig destapar una botella de Merlot moradenc. El vi era vellutat i saborós. Vaig paladejar-ne goludament un cul, vaig fer un glop llarg; acte seguit vaig trascolar-me una tassonada sencera com qui no vol la cosa."

"Ignoro si, aprofitant un descuit meu, l'espectre penetrà a la tomba d'on devia haver sortit per una escletxa poc abans, o si senzillament s'esfumà. Tot amb tot, fins al dia d'avui no hi he tornat a coincidir cap més cop."

"Les tasses del te, de porcellana xinesa, eren precioses. Devien valdre un ull de la cara. Em cridà l'atenció el ribet daurat que tenien. I vaig trobar-les molt chic."

"Sospiro. Un formigueig em recorre les cames. Descloc un somriure una mica forçat:"Natürlich"- penso amb resignació."

diumenge, 22 de maig de 2011

"Trilogia de Claus i Lucas" Agota Kristof (la magrana)

"-Fills de gossa! Voleu dir que heu tingut compassió de mi? -No, Àvia, solament hem tingut vergonya de nosaltres mateixos."
"Fem una olor barreja de femer, de peix, d'herba, de bolet, de fum, de llet, de formatge, de fang, de blat, de terra, de suor, de pixum, de florit. Fem tanta pudor com l'Àvia."
"Les paraules que defineixen els sentiments són molt ambigües, més val evitar els seu ús: limitar-se a la descripció dels objectes, dels éssers humans i d'un mateix, és a dir a la descripció fidel dels fets."
"Per això heu inventat la guerra, els homes. És la vostra guerra. Vosaltres l'heu volguda, feu-la, doncs, herois de merda!"
"També sento el soroll llunyà dels automòbils. Em pregunto per què la gent circula tot i ser de nit. On van? Per què? Aviat, la mort ho esborrarà tot. Em fa por. Em fa por morir, però no aniré a l'hospital."
"-He passat la vida i no he trobat res. El meu germà diu: -No hi ha res a trobar. Què buscaves? -A tu. He tornat per tu."

dissabte, 14 de maig de 2011

"De profundis, vals lent" José Cardoso Pires (edicions del salobre)


"Sense memòria s'esvaeix el present que simultàniament ja és passat mort."

"El constant i desinteressat desinterès de l'home deshabitat de persones i de llocs, de temps i de sentiments."

"els noms ens penetren fins al moll de l'os."

"Existència palpable, el món deixava de ser anònim."

"Hi vaig verificar un altra vegada que així coma la literatura no és una acadèmia de frases tampoc la ciència no és un sagrari de tecnologies."

"El esnobismo de las golondrinas" Mauricio Wiesenthal (edhasa)


"nunca hay que apresurarse en el camino de Ítaca, porque lo que vale únicamente es llegar ya viejo a nuestro destino."

"el mejor recuerdo es el de aquello que no se tuvo nunca, y los ojos más bellos fueron los ojos que en una madrugada lívida vimos desde nuestro vagón de ferrocarril, en la ventanilla de otro tren que se cruzaba irremisiblemente con el nuestro."

"Yo opino, por el contrario, que quien no conozca el amor de un segundo, apasionado, entregado, mágico y arrebatador como una fuerza suprema, no conoce el amor eterno."

"su educación le había dejado en el alma ese perfume de buen gusto que no se adquiere con el dinero."
"la añoranza de las labores artesanas, el gusto por la obra bien hecha, esa mezcla de cultura mediterránea y fe medieval que fue el origen de Europa."

"Elegia" Philip Roth (la magrana)


"La realitat no es pot canviar, va dir-li. Només agafar-la tal com ve. Sigues ferm i agafa-ho tal com ve."
"Però no es pot crear una nova realitat, li deia ell suaument, acariciant-li l'esquena, passant-li la mà pels cabells i bressolant-la entre els seus braços. S'ha d'acceptar tal com ve. Cal mantenir-se ferm i prendre les coses tal com vénen. No hi ha cap altre camí."
"quan la grip va matar deu milions de persones l'any 1918."
"La dependència, la impotència, l'aïllament, la por, tot plegat és horrible i vergonyós. El dolor fa que tinguis por de tu mateix. La completa alteritat d'això és terrible."
"del misteri de la desigualtat i de la desgràcia."

diumenge, 8 de maig de 2011

"Criatures obstinades" Aimee Bender (club editor)

"Tothom diu el mateix. Ho diuen per nosaltres, els que no hem de morir, perquè ho recordem a les nostres vides quotidianes."
"L'homenet va ajuntar les mans sota la galta com fent coixí. El dolor ja no era un misteri per ell; quan un home s'ha familiaritzat amb el dolor, assoleix una nova mena de llibertat."
"Sóc rica, però em ve al cap la idea de robar alguna cosa: són tots tan confiats, aquesta gent, que tinc ganes de fer-los perdre la confiança."
"El Motherfucker va parlar una estona amb ella però no es podia concentrar i li va dir que havia d'anar a fer un treball de doctorat sobre la relació entre la tristesa, el mim i el ping-pong."
"La combinació de pèrdua i abundància. L'abundància sense culpa. La pèrdua sense remei. El cansament que no és fatiga. L'esperança que no es construeix en la ceguesa."
"Els meus gens, el meu amor, són gomes elàstiques i cordes; fabrica't una estructura dins la qual puguis viure."

divendres, 6 de maig de 2011

"La isla" Giani Stuparich (minúscula)


"Ya no era más que un hombre cansado, con profundas arrugas en el rostro, la boca amarga y entreabiertas, como si sufriera al respirar."
"La impresión había sido tan profunda y penosa, que había temido ser incapaz ya de librarse de ella. Luego, la vida había vuelto lentamente, también para él, al acostumbrado engaño."
"su seguridad en la medida, su sentido generoso del límite que contiene placer y salud."
"¡La vida, papá, qué sabor tan pasajero, y sin embargo tan saturado de esencia! Es como este viento que trae el aroma del mar: basta respirarlo."
"El hijo vio empequeñecerse la isla, desvanecerse en el horizonte bajo el inmenso resplandor del mar. Fue aquel el primer momento en el que tuvo la conciencia precisa y simple de lo que perdía al perder a su padre."