dissabte, 30 d’abril de 2011

"Primavera, estiu, etcètera" Marta Rojals (la magrana)


"És com una sensació d'irrealitat molt present. Ara hi ets, ara no hi ets. I a partir d'ara, ja no hi seràs més."
"Sí, rossa, pinxa, i tot el que tu vulguis, però nosaltres érem unes princeses del pa torrat que havíem vingut a la Terra per trobar un home que ens fes declaració de la renda mentre ens recitava Baudelaire."
"Avui, però, no sé si l'havia obert, aquesta finestra. Hi ha finestres que tancades estan més maques."
"Ei, que per ser emigrant no cal anar a viure a l'altra punta del planeta, es pot ser emigrant de moltes coses, de realitats, de sentiments, de la llengua, també. Perquè cadascú té la pàtria que té, i se'n pot sentir allunyat encara que et trobis a deu quilòmetres, i la pots enyorar encara que siguis a tres hores de tren."
"La vida no sempre surt com un vol. Doncs sí, i què? Per què m'hi he d'encaparrar, si estic viva, si tinc trenta-quatre anys i, si m'ho proposo, jo també puc ser blandiblub."
"Quan ets jove vols fer tantes coses, et penses que tindràs temps de tot, i al final el temps et passa pel davant, ziiiu, i tu et quedes amb cara d'imbècil..."

divendres, 22 d’abril de 2011

"Dues línies terriblement paral.leles" Francesc Grau i Viader


"A tots els diaris íntims podríem llegir-hi la mateixa misèria; a tots deu reflectir-hi el mateix cansament. I, no obstant això, ara que endevino una forma de viure -qui sap si de morir- encara pitjor, m'agafaria a la monòtona realitat anterior amb la mateixa fermesa amb què un nàufrag s'aferra a un clau roent."

"¿Hi ha quelcom més distant, més difícil de fer coincidir, que dues línies paral.leles per més properes que discorrin?"

"¡La guerra és així! S'ha de remarcar ben bé, cal destacar com un cas excepcional i estrany, el fet que dos homes s'abracin."

"¿A què deu ser degut que només sentim anomenar la pàtria quan es tracta de fer sacrificis? Jo cada vegada que en sento parlar m'entren tots el mals. No tinc memòria que en nom de la pàtria ens hagin donat mai res. Això m'ha creat un complex que em fa posar els cabells de punta cada vegada que me la retreuen."
"Jo ho comparo amb una mena de societat anònima els dirigents de la qual no es recorden dels accionistes a l'hora de repartir beneficis. Només hi pensen quan la societat està a punt de fer fallida i cal que tothom hi poso el coll."

dimecres, 20 d’abril de 2011

"Olive Kitteridge" Elizabeth Strout (edicions de 1984)


"Aquest món: quina casa de bojos, quin absurd, fins a quin punt inescrutable. Fixa't com s'aferrava ella, fixa't el desig de viure que tenia."

"Aquesta nit l'Angie tremolava. Ara hi havia vespres en què el vodka no feia l'efecte que li havia fet durant tants anys, i que consistia a alegrar-la i a interposar entre ella i la realitat una distància la mar d'agradable."

"Una carona d'àngel. Una borratxa. Una mare que es venia als homes. No t'has casat mai, Angela?"

"La gent es pensa que aquesta generació de joves acabarà ensorrant el món. Però això no és pas veritat, oi? Jo penso que tenen il.lusió i que són bona gent..., i és així com ha de ser."


"que la vida s'anava accelerant amb els anys i que, de cop i volta, ja t'havia fugit pràcticament tota de les mans... i et quedaves amb un pam de boca oberta."

dilluns, 18 d’abril de 2011

"Parides del meu pare" Justin Halpern (la magrana)


"Dius que estàs malalt, ¿eh? Doncs mira, em sembla que has arreplegat una bona tocada d'ous. Tu no estàs malalt. ¿Quin problema hi ha? Ens hem ventilat tot un cony de continent amb cotxe,i estic cansat. Canta."

"Hi tenim un colló de coses, en aquesta casa. La gent vol aquest colló de coses. Jo no vull que ens prenguin el nostre colló de coses. ¿Té lògica?"

"Escolta, no et vull tallar la creativitat ni res, però allò d'allà que has construït, és una merda molt grossa."

"Avui menjarem peix per sopar... D'acord, votem. ¿Qui vol peix per sopar?... Sí, la democràcia no és tan divertida quan et dóna pel cul a tu ¿eh?"

"No penso menjar-me una cosa que es digui pizzaliciós. Això no és un adjectiu ni és una merda. No es pot afegir liciós a un substantiu i au va. És una collonada."

diumenge, 10 d’abril de 2011

Diumenge | Collita Pròpia


Diaris
Sol a la cara
Croissant de xocolata
Vermut amb olives
Pollastre a l'ast
Migdiada llarga
Pel·lícula de vídeo
i tarda de diumenge

Calma (Eduard Márquez)

"Com l’espera
d’un temps que no vindrà.
Aquí, sota un cel que m’ignora,
l’instant que fuig.
Només. Calma."