divendres, 16 d’abril de 2010

"El vigilant en el camp de sègol" J.D. Salinger (edicions 62) [Trad. Ernest Riera i Josep M. Fonalleras]


"Si de debò voleu que us parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans de tenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc gens de ganes."

"I un colló que és un joc! Quin joc! Si ets a la mateixa banda que tots els guanyadors, després sí que és un joc, i tant, amb això estic d'acord. Però si ets a l'altra banda, on no hi ha cap guanyador, després què té de joc? Res. Cap joc."

"No faria res més tot el dia. Seria el vigilant en el camp de sègol. Ja sé que és una bogeria, però és l'única cosa que m'agradaria ser de debò. Ja sé que és una bogeria."

"Potser et penses que n'hi ha un, però quan hi arribes, quan no mires, vindrà algú i escriurà "Que et donin pel..." just sota dels teus nassos. Prova-ho alguna vegada. A vegades penso que, si em moro, i em foten en un cementiri, i tinc una làpida i d'això, dirà: "Holden Caulfield", i després l'any que vaig néixer i l'any que vaig morir, i després just a sota hi dirà:"Que et donin pel...". N'estic cent per cent segur, de fet."

Té gràcia. No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a trobar a faltar tothom."